COMPLICITAT. ADÉU I GRÀCIES
Bé doncs, fins aquí hem arribat. Ha estat una bona experiència vital, única i sens dubte ben vívida. La nostra compenetració era perfecta. La confiança d’una envers l’altra era total. Ens ho hem treballat. A força d’anys, basada en l’estimació i el respecte, hem construït una relació forta que ens ha ajudat ha superar proves molt dures. De ser mare i filla vàrem passar a ser amigues. No sempre d’acord però sí escoltant i intentant entendre el punt de vista de l’altra. I cada cop més companyes, disposades recórrer juntes bona part del camí que ens restava. Hem rigut molt. Recordo els viatges de vacances, alegres i despreocupats, on ens fèiem uns tips de riure. Configuràvem una força comuna, de vegades mig en broma, defensant-nos i fen valdre la nostra condició de dones i, quan calia de forma seriosa mostrant-nos fortes i valentes. Hem patit juntes. Moltes vegades en silenci. Ni a tu ni a mi ens ha agradat mai fer-nos veure massa. Ens enteníem amb la mirada i no ens calia més q