COMPLICITAT. ADÉU I GRÀCIES

Bé doncs, fins aquí hem arribat. Ha estat una bona experiència vital, única i sens dubte ben vívida.

La nostra compenetració era perfecta. La confiança d’una envers l’altra era total. Ens ho hem treballat. A força d’anys, basada en l’estimació i el respecte, hem construït una relació forta que ens ha ajudat ha superar proves molt dures.

De ser mare i filla vàrem passar a ser amigues. No sempre d’acord però sí escoltant i intentant entendre el punt de vista de l’altra. I cada cop més companyes, disposades recórrer juntes bona part del camí que ens restava.

Hem rigut molt. Recordo els viatges de vacances, alegres i despreocupats, on ens fèiem uns tips de riure. Configuràvem una força comuna, de vegades mig en broma, defensant-nos i fen valdre la nostra condició de dones i, quan calia de forma seriosa mostrant-nos fortes i valentes.

Hem patit juntes. Moltes vegades en silenci. Ni a tu ni a mi ens ha agradat mai fer-nos veure massa. Ens enteníem amb la mirada i no ens calia més que una paraula per reconfortar-nos mútuament.

M’has ensenyat a ser discreta i a saber estar. Mai no et veia escridassar ni alçar la veu davant de ningú. No et calia. Em deies que al carrer s’havia de sortir ben vestida i amb un somriure per tothom. Tant si estàs bé com malament la gent no n’ha de fer res.

També m’has mostrat l’esperit d’entrega cap la gent que estimes de debò. Hem estat una família petita però unida. No ens han calgut grans celebracions ni posades en escena. No hem estat així. Hem tingut sempre una estimació profunda i una  sensació de benestar que ens omplia.

M’has ajudat sempre, en tots els aspectes. M’has ensenyat a estimar, a educar els meus fills, a ser agraïda i generosa. A valorar els detalls i a tenir sempre somnis per complir.

I la lliçó més dura; a ser forta, molt forta quan venen maldades. T’he vist animar quan eres tu qui pitjor ho passava, posar ordre i aixecar-nos pensant sempre en nosaltres abans que en tu.

Hem tingut molta complicitat. La gent diu que ens assemblem; la veu, els gestos, les maneres de fer... fins i tot de vegades hem dit alhora les mateixes paraules. És el millor llegat que em pots deixar.

Et trobaré a faltar molt, és una sensació de pèrdua que fa mal, un dolor incommensurable on les paraules queden curtes; però et recordaré cada dia del que em resti de vida i ho faré amb un somriure fruit de tot el que hem viscut juntes, guiada per la teva imatge que portaré sempre al meu cor.

Este escrito está dedicado a mi madre, fallecida en fecha reciente. Por ello está redactado en catalán, idioma en el que ella y yo hablábamos. 

Si alguno de mis lectores lo requiere puede hacer uso del servicio de traducción que ofrece el blog.

Os doy las gracias por leerme y por entenderme. No podría haberlo hecho de otra forma.